Pedaç, bothus podas

Altres noms: Tacó, puput, podàs, gall, misèria, tapaculs, tapaxona

Peixos plans que neden per fons arenosos n’hi ha molts, alguns amb diferències notòries entre ells però d’altres són difícils de distingir. Es tracta dels pleuronectiformes (els noms científics  sempre tan amables) que inclouen 7 famílies, 120 gèneres i més de 500 espècies, 35 d’elles al Mediterrani. Tots ells tenen en comú la forma plana, el cos ovalat i dos costats ben diferenciats:  un costat pigmentat on hi ha els ulls, saltons i relativament propers entre ells;  i l’altre costat, el que reposa sobre el fons, pla i blanquinós. El color és sempre mimètic amb l’entorn,  les aletes dorsal i caudal són grans i envolten el cos sencer, excepte el cap; tots són carnívors i habiten als fons sorrencs.  Fins aquí les característiques comunes a aquest ordre de peixos, a partir d’aquí comencen les diferències: latituds on viuen, fondària, mides, formes més específiques del cos o de les aletes, comportaments, reproducció, etc.

 Normalment quan veiem un d’aquests peixos ens diem: “Mira, un llenguadet!”. Però quasi mai és un llenguado. El més habitual és que sigui un pedaç, l’espècie que més s’acosta a la platja i viu a menor fondària. En pots veure de ben petits i de bona mida, ja que poden arribar als 45 cm de llarg. N’hi ha a tot el Mediterrani.

I fa certa gràcia veure’n, ja que no sempre és fàcil. Si s’enterren o estan ben quiets no hi ha manera, per més que els ulls alguna vegada els puguin delatar. Si es mouen ja és una altra cosa.

Tenen un nedar peculiar, sempre ben a prop del fons, aletejant suaument i ondulant el cos, normalment distàncies ben curtes. Com que confien en el mimetisme no és un peix que fuig, més aviat opta per la quietud. Si l’has vist és fàcil seguir-lo, fins i tot et permet que t’hi puguis apropar força. És per tant bo de fotografiar.

El pedaç té una gràcia addicional: És dels que canvien de color depenent de l’entorn, així que si el veus prop de roques o de llim o d’alguna zona de colors diversos, mou-lo i segueix-lo perquè veure el mimetisme d’una bestiola és sempre màgic. També resulta curiós veure com s’enterren i, a vegades, el pedaç ho fa.

Del llistat de noms alternatius esmentats, els dos darrers evocarien a la forma de fulla de parra que té el pedaç, ideal per escultures pudoroses.