Moll real, apogon imberbis

Altres noms:  Mare d'anfós, escanyavelles,  mare de moll, rei, reiet, moret vermell

El moll real és un peix petit –com a molt arriba a fer 15 cm- i dels que normalment cal buscar per poder veure'ls  Acostuma a trobar-se en zones poc il·luminades, en coves i esquerdes, com si li fes por que la llum més intensa del sol l’hi perjudiqués el carbassa llampant que passeja. Un color molt viu que destaca en els tons normalment apagats del fons del mar.

En el cas del moll real no cal que la cova sigui estrictament submarina: Si seguint la costa hi ha un cova on hi entra el mar, és possible que hi trobis els petits mollets reals poc amagats. També se'ls veu menys amagats cap a la posta de sol, moment en que fins i tot abandonen el seu refugi.

A l’estiu, que és quan cria, aquest peix vol això: Espais amb poca llum i una aigua molt neta i calentona. A l’hivern s’allunya de la costa i baixa a grans fondàries.

Normalment estan en grups d'uns quants individus. Es mouen plàcidament però sense descans en la seva cova o escletxa, com si nedessin en un aquari. Això no vol dir que t’hi puguis apropar: El moll real no és espantadís però és cautelós. No fuig, però s’allunya. El seguiràs veient però més al fons de la cova, mantenint sempre una distància prudencial. És un peix sedentari i difícilment deixarà el seu raconet.

Però el moll real no és només un carbassa brillant en una esquerda fosca. A poc que t’hi fixis et fascinaran  els seus ullasos  Uns ulls negres i molt grossos solcats per dues fines línies blanques que el fan un peix inconfusible.

Té un cos arrodonit, corbat tant dorsalment com per la part del ventre, en aquest sentit és molt simètric, tal com un nen petit dibuixaria un peix. Té el cap relativament gran (hi ha de cabre l’ullàs!) i unes aletes semitransparents. Un peix que hom espera més de trobar en una peixera de fer bonic que dins del mar.

Una curiositat: El mascle incuba els ous de la posta dins de la boca. Durant els 8 dies d'incubació no menja i així protegeix els ous. Aquesta paternitat tan responsable pot arribar a provocar la mort per inanició.

El nom de mare d'anfós li ve de compartir espai amb els meros (coves i cavitats diverses), si bé això és l’únic que comparteixen. El de moll real suposo li ve del color vermell, l’únic que té en comú amb el moll de roca i el moll de fang. Del poètic nom escanyavelles en desconec les raons.