Capbussades

Cadascú tenim la nostra manera de relacionar-nos amb el mar. La meva, ja des de nen, és capbussar-m’hi. Ja m’agrada el mar com a paisatge, a l’estiu i a l’hivern, encalmat o molt abrivat, però el que realment m’apassiona és allò que amaga, la vida que s’hi desenvolupa. Posar-me unes ulleres, un tub de respirar i uns peus d’ànec –no necessito més- i començar a passejar  pel mar. Estar-me hores i hores, si la temperatura de l’aigua ho permet, deambulant tot contemplant la vida que transcorre un tros de mar més al fons, just sota meu. O enfonsar-me per descobrir què s’amaga a sota d’una roca.

M’agrada la sensació d’ingravidesa que tens en l’aigua salada. I és que, curiosament, és en el mar on fas d’ocell: Tot ho veus des de dalt. Però, a més, com un bon ocell, pots decidir baixar i descobrir el que hi ha sota, canviar de punt de vista. I això, en qualsevol moment, sense més límit que el dels teus pulmons. Pots decidir submergir-te i apropar-te al fons, mirar sota una roca o explorar una esquerda, abans de tornar-t’ho a mirar tot des de dalt, panoràmicament.

Un fons nou és sempre una sorpresa. Arribés a una platja o a una costa i no saps que et trobaràs. Fins que no fiques el cap dins l’aigua no pots preveure què hi haurà.

M’agraden els peixos. M’agraden els peixos dins del mar. M’agrada descobrir vida que es mou dins de l’aigua.

Un bon dia la família em va fer un  fantàstic regal: Una petita càmera de fotos submergible. I vaig començar una cacera incruenta de bestioles sense més destí que remirar les imatges captades, més un record dels moments passats que una col·lecció de trofeus.  I, està clar, sobretot una magnífica possibilitat de compartir el que havia vist.

També s’ha convertit en un instrument per poder batejar les troballes, un recurs a partir del que començar la recerca del nom precís de cada espècie. Fins i tot per verificar que el nom que els hi havia donat sempre era compartit per altres parlants de la meva mateixa llengua, amb alguna sorpresa.

 Un bon dia el meu fill Albert em va suggerir convertir les fotografies en una guia casolana de peixos. Dit i fet. I això és el que trobareu, si us ve de gust, sota l’etiqueta de capbussades. Es tracta d’una guia personal, poc científica malgrat els noms científics, amb un punt de guia sentimental o literària.

Qui vulgui un coneixement més rigorós a internet mateix té bons instruments on cercar. Per exemple el club d'immersió biologia, a la mateixa viquipedia, una bona col·lecció de fotos al fòrumde pesca, té el museu de la pesca i, sobretot l’impressionant census of marine life, un instrument imprescindible, fins i tot excessiu, pels qui us agradi molt la vida en el mar.