Corall vermell i protula
El que veiem normalment del corall és el seu
esquelet. Un esquelet dur que es ramifica i creix a raó de 3 a 5 mil·límetres
per any, si tot va bé. Aquest esquelet
és ple d’orificis, tipus porus, on s’hi troben els pòlips blancs i amb
tentacles –les bestioles- preparats per
caçar els ser microscòpics que els fan d’aliment. El pòlip pot no veure’s ja que es retreu a
l’interior. També pot passar que els pòlips hagin mort i que quedi només
l’esquelet calcari. Un corall sa és el
que omple de blanc les branques vermelles.
Pots trobar el corall vermell en el sostre de
coves, orificis i esquerdes, en espais poc o mal il·luminats però raonablement
amples com perquè hi circuli l’aigua amb prou corrent com per arrossegar-hi
l’aliment. Els llibres i manuals parlen
de fondàries de 30 metres i més. No cal tant (jo no l’hagués vist mai), a tres
metres de fondària ja se’n troba, sempre que el mar sigui net, ja que el corall és molt sensible a la
qualitat de l’aigua.
El corall vermell forma colònies i diuen que
pot arribar a estructures de 20 cm. No n’he vist mai cap més llarga dels 4 o 5
cm, però si comptes que aquests 5 cm representen fàcilment 15 o 20 anys de vida
no deixa d’impressionar. Normalment pots trobar colònies que fan petits boscos
de pedra, de 3 o 4 cm de longitud, arrapats a la part superior d’una cavitat.
És de color vermell fosc, però admet certa gradació en el color arribant fins
el rosat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada