diumenge, 7 d’octubre del 2012

Corall vermell, corallium rubrum


Corall vermell i protula

El que veiem normalment del corall és el seu esquelet. Un esquelet dur que es ramifica i creix a raó de 3 a 5 mil·límetres per any, si tot va bé.  Aquest esquelet és ple d’orificis, tipus porus, on s’hi troben els pòlips blancs i amb tentacles –les bestioles-  preparats per caçar els ser microscòpics que els fan d’aliment.  El pòlip pot no veure’s ja que es retreu a l’interior. També pot passar que els pòlips hagin mort i que quedi només l’esquelet calcari.  Un corall sa és el que omple de blanc les branques vermelles.

Pots trobar el corall vermell en el sostre de coves, orificis i esquerdes, en espais poc o mal il·luminats però raonablement amples com perquè hi circuli l’aigua amb prou corrent com per arrossegar-hi l’aliment.  Els llibres i manuals parlen de fondàries de 30 metres i més. No cal tant (jo no l’hagués vist mai), a tres metres de fondària ja se’n troba, sempre que el mar sigui net,  ja que el corall és molt sensible a la qualitat de l’aigua.

El corall vermell forma colònies i diuen que pot arribar a estructures de 20 cm. No n’he vist mai cap més llarga dels 4 o 5 cm, però si comptes que aquests 5 cm representen fàcilment 15 o 20 anys de vida no deixa d’impressionar. Normalment pots trobar colònies que fan petits boscos de pedra, de 3 o 4 cm de longitud, arrapats a la part superior d’una cavitat. És de color vermell fosc, però admet certa gradació en el color  arribant fins el rosat.

Si el busques (cal baixar i mirar sota les roques) en trobaràs ja que cada vegada se’n veu més, senyal que es cull menys, afortunadament. Al marge del seu ús en joieria, el corall vermell es collia com afrodisíac, per procurar ereccions més prolongades als mascles humans. L’estupidesa humana acostuma a associar tota forma endurida dels animals -sigui corall vermell o banya de rinoceront- a membres erectes. I, més absurd encara, a sobre aspira a que la duresa s’encomani.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada