Cabot, gobius

Altres noms: Gobi, burret, ruc, gòbit, burro

El que a casa sempre hem anomenat cabot és en realitat una família àmplia de peixos, la família dels gobiidae i més específicament el gènere gobius  (nom científic),  que inclou pel cap baix unes quaranta espècies. No totes es troben al Mediterrani.

El cabot que coneixem és un peix de tons beix, gris, marró i negre, com si dugués indumentària de camuflatge, de forma cilíndrica, cos compacte, petit (els més grans, de l'espècie gobius cobitis poden arribar als 27 cm.) i sobretot amb un cap gros. És característica també la boca arrodonida i prominent, com si fes morros, les seves  galtes i uns ulls foscos i petitots molt al seu lloc. Les seves aletes laterals són amples i formen radis, sovint les manté desplegades encara que estigui aturat.

És tranquil. S’està al fons, sobre sorra, fang o roca, confiat en el seu mimetisme per passar desapercebut. Si fuig ho fa en distàncies curtes, petits desplaçaments sempre molt arran de fons i torna a aturar-se un tram enllà. És solitari i segurament territorial: Alguna vegada se’l veu fent fora a un altre cabot.

L’hi agraden les zones on hi ha una mica de tot: Roques, algues, sorra.  N’hi ha molts i és fàcil de trobar, malgrat el seu camuflatge.  Pots apropar-t’hi força ja que triga a fugir.

De petits els pescàvem amb una tècnica peculiar, específicament destinada als cabots. Aleshores l’aigua del port on estiuejàvem era molt neta i els cabots entraven al port. N’hi havia molts. Nosaltres passejàvem per la vora fins que en veiem un. Li deixàvem caure l’ham davant dels morros amb una boleta de pasta feta de pa, aigua i una mica de formatge ratllat. El cabot, tal com li arribava aquesta boleta davant del nas, s’hi abraonava. Ja estava, només calia estirar la canya amunt i peix al cove. Era vist i pescat. En una hora en podíem arreplegar una trentena. Just pescats, enfarinats i fregits eren molt bons. Però no ho fèiem gaire sovint, només una o dues vegades en tot l’estiu, ja que ens semblava una pràctica abusiva, sense fair-play.

No és un peix molt maco i n’hi ha molts, de manera que veure’n un no és una gran troballa. Però si es tracta d’un exemplar gran (relativament gran), fa la seva patxoca.