Castanyola, chromis chromis

Altres noms:  Tuta, cigala, estudiant, soldat, moret, somera, castanyoleta

La castanyola va ser creada per raons decoratives. No és un peix extraordinàriament bonic però fa companyia quan busseges doncs omple els espais buits en un joc d’ombres xineses. Un joc d’ombres afavorit per la seva  mida, per la seva forma, pel seu color, pels espais on habita i per la manera com es comporta.

La castanyola o tuta és un peix més aviat petit, com a molt fa 15 cm. de llarg. De cos ovalat, cap petit i una molt característica cua bifurcada i llarga, precedida per dues aletes –la última dorsal i l’anal- llargues i simètriques. Quan neda cap amunt, en vertical, fa un contorn de dues cames que surten d’un frac.

És de color fosc, negre o marró quasi negre, a vegades amb algun to blavós, més fosc en la part dorsal i més aclarit en la part ventral. El cos es laminat, com si dugués una cota de malles.

Neda entre aigües prop de roques i de parets verticals, on es mou sense presses.  El seu color negre retallat contra el blau del mar és el que juga a ombres. Viu en grups, però ni s’amuntega ni es mou gregàriament. Hi ha moltes castanyoles en la mateixa àrea però cada una va a la seva.

És en els còdols del fons o en escletxes de la paret on els mascles han fet els nius i on fan la posta durant l’estiu. Són també els mascles els qui defensen aquest niu, sobretot d’altres castanyoles. I és que si van mal dades una castanyola pot arribar a menjar-se les pròpies cries, què no farà, doncs, amb les dels altres?

I val la pena que la castanyola criï ja que les tutes petitones són d’un color blau intens preciós, com fluorescent, que podem trobar en racons arrecerats en aquestes mateixes roques on hi ha els adults.

És un peix que es veu molt freqüentment, sobretot a l'estiu quan s'apropa molt al litoral per reproduir-se. Ningú el pesca, ja que no en faries gran cosa. Tampoc amb canya ja que té una gran habilitat per menjar-se l'esca sense mossegar l'ham.