Esparrall, diplodus annularis

Altres noms: Pinta

L’esparrall és un diplodus. Per tant té el cos ovalat, bastant alt, estret. El cap petit (un 20-25% del cos, més o menys) . Una sola aleta dorsal que arrenca a l’alçada de la pectoral. L’aleta caudal –la cua- és escotada. Les aletes ventral i anal són curtes. Les pectorals són una mica més llargues.

Com el sard presenta una línia fosca abans de l’aleta caudal (la cua).  És amb el sard amb qui més es pot confondre l’esparrall, de manera que en farem les diferències més clares i més fàcils de percebre dins de l’aigua.  Una és que aquesta taca a la cua abraça tot el cos (com un anell, en el sarg no es completa l’anell); una altra és que les aletes pèlviques (la ventral i l’anal, les de la part de baix del peix) són grogues; també l’aleta caudal (la cua) és groga o clara, no fosca; el peix és platejat, com els diferents diplodus, però l’esparrall té un to verdós o groguenc.

És el més petit del diplodus mediterranis, rarament supera els 20 cm.

Li agraden els fons de posidònia, però també les zones rocoses. Els més joves són força gregaris i es mouen en grups, els adults són més solitaris o van en parella. Si es veu amenaçat (per nosaltres, per exemple) s’amaga en el bosc d’algues. És molt comú i bastant sofert, fins el punt que aguanta la contaminació dels ports i hi entra.

N’hi ha forces i, al ser petitot, no és gaire apreciat ni pels bussejadors ni pels pescadors, que prefereixen mil vegades el sarg. A mi m’ha costat poder fer-li una foto acceptable, de manera que em va fer il·lusió “caçar-lo”. Encara confio repetir i millorar-ho.