Filosofia de vacances o els efectes del sol sobre un cap sense barret

1. Fes de tot port la teva Ítaca
2. Qualsevol port pot ser la teva Ítaca
3. En algun port hi haurà la teva Ítaca
4. No deixis de navegar fins arribar a Ítaca
5. No hi ha Ítaques; tot és camí


Corol·lari: Si el meu pare em posa per nom Telèmac, no cal que torni.

Grill

Ni Haendel ni Bach en una cantata,

ni Johann Strauss, tan pare com fill,

ni Beethoven ni Mozart en cap sonata

van tenir el detall de fer cantar un grill.

Ja és hora de que algú al conservatori

algú de cor sensible i esperit fi

s’animi a composar un gran oratori

amb un llibret que digui cri-cri cri-cri.

Mona

No és la mona la que imita,

és l’home que s’anticipa!

Peix martell, peix serra

Peix martell, peix serra

junts emprenen feines

a l’oceà, a terra

i a la caixa d’eines.

Espia-dimonis

Tant de bo el seu nom fos encertat

que estaríem  lliures de pecat

només esquivant la bassa

en la que el diable s’ajaça.

Rata-pinyada

Protorrata amb teleesquiva

megavol amb ultrasons

paravisió hipersensitiva

micromosquits superbons!

Garrotí dels 50’s

Moltes gràcies per venir/ veure-us a tots quina canya!/ però he de confessar  un secret/ la meva dona m’enganya.

I al garrotin i al garrotan tot això em passa per fer-me gran.

A vosaltres us fa gràcia/ però és molt pitjor del que us dic/ no és només que ella m’enganya/ és que ho fa amb els meus amics.

I al garrotin i al garrotan tot això em passa per fer-me gran.

Ja se que m’estic fent gran/ però no us he de fer pena/ doncs estic bé de salut:/ ja no estic en quarantena.

I al garrotin i al garrotan tot això em passa per fer-me gran.

Ara vaig camí de vell/ no sé si trigaré gaire/ ni si els fills em faran avi/ però jo em faré rondinaire.

I al garrotin i al garrotan tot això em passa per fer-me gran.

Si algú em vol acompanyar/ i ser jove altra vegada/ que vingui amb mi d’excursió/ que ens en anem d’acampada.

I al garrotin i al garrotan tot això em passa per fer-me gran.

Celebrem un cinc a zero/ (ja sé, pot semblar un cinquanta)/ si el cinc és de color blanc/ és perquè és de xocolata.

I al garrotin i al garrotan tot això em passa per fer-me gran.

Però en Guillem i els seus cosins/ del cinc blanc es van fer els amos/ i va quedar com la copa/ que portava en Sergio Ramos.

I al garrotin i al garrotan tot això em passa per fer-me gran.

Ha estat un regal fantàstic/ no sé com ho agrairé/  moltes gràcies per venir/ ho repetim l’any que ve!

I al garrotin i al garrotan tot això em passa per fer-me gran.

Garrotí del 19 de maig

Desnonats, endeutats, hipotecats, aturats,/ ben formats, mal representats, poc escoltats,/ estafats, expulsats, acampats, connectats,/ organitzats, revoltats, esperançats, indignats.

Garrotí del 15 de maig

Detenen a Nova York/ al cap del Fons Monetari/ per abusos prepotents/ que és el seu quefer diari.

Al garrotan i al garrotí que a això es dedica el FMI.

Garrotí del 14 de maig

Informen a TV3/ que a la mani érem milers/ és veraç però poc precís/ com dir que al món hi ha merders.


Al garrotin i al garrotan érem uns quants o érem bastants.

Garrotí del 59 segons

Pensar que un debat és àgil/ perquè el micròfon s'amaga/ és com creure que orador/ és qui parla com en Fraga.


I al garrotin i al garrotan, per no debatre millor no hi van.

Garrotí del 10 de maig

Diputats del PSC/ que en mocions de convergència/ se'n van a votar als lavabos/ a cagar per coherència.

I al garrotan i al garrotí, ai quines ganes de fer pipí!

Garrotí del 9 de maig

Hauríem de celebrar/ que avui és el dia d'Europa/ si en vam esperar progrés/ ara en volem una copa.


I al garrotin i al garrotan quan ens rescatin la cobraran.

Garrotí del 4 de maig

I és clar que em fico amb en Trias/ una i una altra vegada/ però és que visc a Sant Xanis/ a prop de l'Awrabassada.


I al garrotin i al garrotan si no ens retallen no importa tant.

Garrotí del 3 de maig (II)

Quan en Mas va al futbol no guanyem el partit. Perdoneu però algú ho havia de dir.

Servei de seguretat/ i servei de protocol/ cuideu en Mas tant com calgui/ però allunyeu-lo del futbol.

Al garrotin al garrotan retalli on vulgui però lluny del camp.

Garrotí del 3 de maig

La Vanguardia en català/ això és normalització,/ ha trigat 130 anys/ quin patriota en Godó!


Al garrotin i al garrotan subvencionem-li que arrisqui tant.

Garrotí del 2 de maig

Ha estat condemnat a mort/ sense que calgui sentència./ A Bin Laden li han dat la raó:/ no hi ha pau sense violència.


I al garrotin i al garrotan, la venjança sempre ha estat reconfortant.

Garrotí del 29 d'abril

Abans d'anar al Reial casori/ i al no menys reial banquet/ es veu que és obligatori/ anar a la casa dels barrets.


I al garrotin i al garrotan, les reials testes ornamentant.

Garrotí del 28 d'abril

Per motivar als jugadors/ abans de cada partit/ en Mou també els passa un vídeo:/ fragments del "Karate kid".


I al garrotin i al garrotan millor que entreni a ca la OTAN.

Puyol

Com que pot i vol
altre cop tot sol
ens evita el gol
i el partit no es torça.
Somnia en Puyol
que l'equip s'esforça.

Garrotí del 27 d'abril (2)

El partit d'avui/ no cal que el mireu/ que no es veurà la pilota/ a la selva del Bernabeu.


Al garrotí i al garrotan i el Mourinho en calces fent de Tarzan.

Garrotí del 27 d'abril

No volen més tunisians/ Berlusconi i Sarkozy/ no obliden que van fer fora/ al seu amic Ben Alí.


I al garrotin i al garrotan que es xingui Schengen que ells van xingant.

Garrotí del 26 d'abril

Arriba setmana santa/ que és temps de grans devocions/ i a Sant Abertis el gran/ muntem magnes processons.


Al garrotin i al garrotan, Nostra Senyora La Caixa vetlla pels bons catalans.

25 d'abril

Avui no hi ha garrotí/ ni bromes del fer la mona/ que d'això s'ocupa en Trias/ aspirant a Barcelona.

Al garrotan i al garrotí que avui tinc feina fent de padrí.

Garrotí del 24 d'abril

Si el Madrid mai guanya res/ ja que té mala ressaca/ que no els donin una copa/ que els hi donin una placa.


I al garrotin i al garrotan que en Pepe i en Ramos ja l'asfaltaran.

Garrotí del 22 d'abril

Han trobat a la Gardunya/ -del passat als nostres dies-/ la vella barcelonina/ contemporània d'en Trias.

I al garrotin i al garrotan dóna neardenthalis o un xic abans.

Garrotí del 20 d'abril

Si tens un amic bandarra/ si el teu sogre don' pel sac/ o si el gendre mercadeja/ sempre pots exclamar: AGAG!


Al garrotin i al garrotan o si la dona és del ku-kux-klan.

Garrotí del 19 d'abril

Si Mou, Pepe i CR7/ són la seva imatge al món/ s'entén perquè Portugal/ té una crisi de collons.


I al garrotin i al garrotan que els indemnitzin de l'equip blanc!

Garrotí del 18 d'abril

Haurem de baixar els impostos/ als quatre catalans rics/ que no és maco que la crisi/ la féssim pagar als amics.


I al garrotin i al garrotan quan fem campanyes ho agrairan.

Garrotí del 17 d'abril

L'Aznar diu que té un amic/ una mica extravagant/ el noi ha sortit raret/ i mata manifestants.


I al garrotín i al garrotan primer és l'amic que els drets humans.

Garrotí del 16 d'abril

Paguem com contribuents/ milers de pre-jubilats/ i així els caps més telefònics/ poden ser ben compensats.


I al garrotan i al garrotin, portem l'Alierta a Reykjavík. 

Garrotí del 15 d'abril

Completant la retallada/ tindrem el decret que ens cal:/ "Des d'ara és mal català/ aquell que es posi malalt"

I al garrotí i al garrotan tots els malalts són castellans!

Garrotí del 14 d'abril

El designar caps d'Estat/ per l'atzar d'una bragueta/ és un risc innecessari:/vull prínceps bebe-proveta!

I al garrotin i al garrotan si calen reis, que siguin sans.

Garrotí del 13 d'abril

Sobre el vot de la Joana/ diu la Marta i en Duran/ que ha votat ni sí ni no/ que això els psicòlegs ja ho fan.


I al garrotin i al garrotan, al 'nar a votar es va quedar en blanc. 

Proverbis

     II.    Qui menja deixalles no te mai fam.

  

   IV.    El riure de la hiena no s’encomana.

    V.    Tenir moltes potes no et fa més ràpid.

   VI.    El cranc, si va on vol, també avança.

  VII.    Les puces del zoo no es visiten.

 VIII.    Qui està lluny mai no et devora.

    X.    Cap lluerna s’enamora d’un fanal.

  

XIV.    El peresós no té temps per avorrir-se.

 XV.    Cap ocell vola sempre.

XVII.    El camaleó està perdut si tria disfressa.

XVIII.    A la rata del vaixell tant li fa la travessia.

XIX.    Per ser papallona cal haver estat cuc.

 XX.    Per caçar el vent de cara i el sol d’esquena. Per fugir, bones cames.

XXI.    L’home és l’únic animal que pot viure a tot arreu. Amb ell, els domèstics: gossos, rates, escarabats i mosquits.

XXII.    Els animals que marquen territori ho fan pixant-hi. Altres posen fronteres. Si fa o no fa ...

XXIII.    El millor amic de l’home passeja amb corretja.

XXIV.    L’home ja no caça, només cuina.

Faula de la llebre i la tortuga, altra vegada

Qui estigui interessat en la glòria haurà de recordar que és gràcies al comportament de la llebre que es recorda aquesta història. 

Faula del cavall i la serp

El cavall galopa allà on el menen, la serp s’arrossega cap a on vol. Hi ha més opcions, però aquestes dues són molt freqüents.

Faula de Déu i l’ornitorinc

Gènesi: Déu va crear l’home, i en veure com classificava –divertit- va crear l’ornitorinc.

Faula de la gasela i el badall del lleó

Una gasela, amagada, veu el lleó que badalla. Al poc sent que ronca i surt confiada. Ja és tard quan s’adona que al lleó li roncava l’estómac, que badallava de gana.

Faula del pardal i l’àliga

Un bon pardal volia anar al cel i va acabar a l’estómac d’una àliga. Sant Pardal?

Salmó

Fart està del reglament

de la piscifactoria

i en acte de rebel·lia

es llença a contracorrent.

I decidit i valent

contra l’escuma fa via.

Si l’onada el desafia

el salmó més lliure es sent.

El muscle se li fa fort,

la carn tota se li afina.

ja sent que a l’aigua domina.

I així li arriba la mort

llescat per una turbina

i envasat “salmó del nord”.

L'últim dinosaure

Avui està neguitós, res el pot complaure,

si troba una companya, promet ser-li fidel

-quin remei!-: És l’últim dinosaure

i està per començar l’època de zel.

Cap-gros

Per la seva edat escassa

encara hauria de fer sesta

però el traiem  de la bassa

i ens l’enduem a la festa.

I ja acompanya al gegant

i amb el gegant salta i balla

i el cap se li fa més gran

només de sentir la gralla.

Caimans i cocodrils

És caiman o és cocodril?

És d’Amèrica o del Nil?

El morro, el té llarg o curt?

Quan dorm, el dent li surt?

Color verd o negre mat?

És panxut o allargassat?

Però sobretot primer:

És adust o ploraner?

Que seria estar de pega

no saber qui és que et mossega!

Elefant

Anar pas a pas sense fal·lera,

poca família, no tractar estranys,

menjar sense cansar-se en la cacera,

viure tranquil, limitar afanys.

Així tot el que trenca la rutina

d’aquesta vida sense història

se’t queda ben clavat a la retina.

Després creuran que tens bona memòria!

Mosquit

Sóc com granger que cria el seu bestiar
deixant-hi sang i moltes males nits:
Hi ha coses que cap diner pot pagar 

com veure créixer sans els meus mosquits.

Abella

El cap dels abellots

informa amb preocupació

a la reina que amb gest brusc

ordena la construcció

de noves cel·les al rusc:

“- Cal restablir l’autoritat

i fer-los saber qui mana.”

Les obreres han muntat un sindicat

i ha sorgit una facció republicana.

Vaca

Quan jo m’embranco en una causa justa

ningú em detura, sóc tossuda i constant,

no faré dieta ni que ho demani el sant.

Visca la carn abundosa i robusta!

La meva sang no admet ser noia flaca

em plau menjar i fer servir la dent

i tant me fa si estic com una vaca

i desatendre la moda del moment.

I no sabeu que l’amo un modernista

fa apologia del no tenir saxons

i pretén enviar-me a un dietista

per perdre cinc talles de pantalons?

Encara us queda la indefensa cabra

que és un exemple d’estúpida i babau

poseu-li a ella la dieta més macabra.

Jo no suporto l’estómac fent rau-rau!

Doncs ja ho sabeu! He pres el determini!

No faré règim de sucs i vegetals.

I se me’n fot si després el bikini

hagi de ser de talles especials .

Car jo mateixa, si no fos tan llega,

faria la glosa del tipus ben refet.

Doncs fet i fet, el menjar bé m’encega

i aquell que és gras,  viu sense mala llet!

Sardina

És la vida suburbial

brutícia, dieta minsa

i l’habitatge fatal:

en una llauna hi vivim quinze.

Cuca de llum

Presumida al capdavall

creu que el cel estrellat

és el seu mirall.

Gat

Mai he caçat rata

i menys ara de vell

doncs sempre em delata

la merda del cascavell.

Al pati la gata

miola i demana gat.

I jo ni gata ni rata,

i a sobre avui m’han banyat!

Ja sé, tinc sempre aliment,

plat net a diari,

ni pluja, ni fred, ni vent,

si tusso, al veterinari.

Gras i capat,

tancat en un pis,

quan s’acabi aquesta vida

passo de les altres sis!

Rata

Tota la vida vilipendiada

covarda i bruta

perseguida, ofesa, odiada,

pitjor que puta.

Perquè tant escarni i bromes

si a ningú he ofès?

Doncs per ser llega en idiomes,

no saber anglès.

Ja no seré persona non grata

estem en paus

que ja no sóc una trista rata

que ara sóc...  mouse.

Mantis religiosa

No és un amant divertit

ni passo una bona estona

després vol fer de marit

i jo he de fer de minyona.

Si ell sí gaudeix, però jo no

i a més em deixa prenyada

no entenc quina és la raó

per no bufar cullerada.

M’encoloma l’embaràs

pel seu moment de desfici;

ser mare és un escarràs

doncs ser pare, un sacrifici.

Arna

L’arna que buscava teca

ha descobert una mina

a l’entrar a la biblioteca.

Aquell tresor la fascina

i ha de decidir on comença

a omplir-se de vitamina.

Pel més gruixut –primer pensa

i li ve la salivera-

I a pel més gruixut es llença.

Però com que és xafardera

abans de menjar s’atura:

quin menú és el que l’espera?

“En un lugar de la Mancha ...”

I enganxada a la lectura

se n’oblida de la panxa

i mort de gana. Ai la cultura!

Estrella de mar

Estrella roja i de cinc puntes - camarada!-

que com a emblema de la justícia, malaguanyada;

segueix ben viva, sempre vermella, sempre de gala,

ara com símbol de la bellesa al fons de la cala.

Medusa

Amb el meu nom antic de quasi dea

que lluïa esvalotada cabellera

desmanegada pels corrents i la marea

si arribo a platja us sóc com una fera.

Brau

Quan tinc una dèria al cap

sóc tossut com un suïcida:

Juro que li prendre el drap

ni que m’hi vagi la vida!

Ostra

Entre badall i badall,

sempre avorrida,

veient el mateix corall

passa la vida.

I amb tot allò que s’empassa

i que el mar esberla

a poc a poc s’embarassa,

Ostres! La  perla!

Bou

Quan sóc al prat

sempre un pesat

em fa la llesca:

Que si la vaca

ara està maca,

que si vol gresca.

Que la vedella

segueix donzella,

que no sóc brau.

Que ara el ramat

va esvalotat

que vol sarau.

Però a mi ningú

no em diu ni mu

per tenir banyes

i en canvi el brau

no viu en pau

a les Espanyes.

Dromedari

El bon Deu amb el seu seny,
com que aquí el sol cau a plom,
va esforçar-se en el disseny
i em va posar gepa al llom.

“El bon Deu –o sigui Allah-
no vol que et falti beguda
i a més ningú s’asseurà
en esquena boteruda.”


Però l’home que és un gandul
se’n riu del meu gep grotesc
i a sobre hi instal·la el cul
i no sóc ja el qui va fresc.


“Ai bon Deu, aquí al desert
seria millor que amb tela
m’haguessis fet un cobert
i enlloc de gep dur una ombrel·la.”

Centpeus

Diu el centpeus:
“Ah, si sabéssiu com m’agraden els jocs de mans!”

Colom

Tots som hereus del nostre avantpassat

i el meu per destacar entre tanta fera

que anava en l’arca enmig d’aquell aiguat

li va donar per traginar olivera.

“Això serà que el món ja s’ha assecat”

va dir Noé, cansat de tanta espera,

i van anar a atracar al Mont Ararat

que mai no ha estat ni és un port de primera.

Si enlloc d’aquesta gràcia el meu parent

hagués piulat “companys, allí hi ha terra”

podria viure amb més tranquil·litat

i no jugar-me el bec a cada guerra

amb una branca que m’és poc aliment

i a més em laxa, com haureu comprovat

Àliga

Àliga cruel, imperial emblema

que de dalt estant la seva ombra imposa,

que ens empetiteix com un sol que crema

com si enlloc de cel hi hagués una llosa.

Símbol de la força, àliga imperial,

dominant el món de dalt del penó.

Retronen les trompes, glòria al general!

-          darrera desfila la carn de canó.

Però si arriba el foc i s’estén la flama

no el salvarà l’àliga, per més alt que voli,

caldrà reclutar negre d’Alabama

o un ànec ximplet salvi el Capitoli.

Oreneta

De sempre ha estat la musa del poeta

però d’un temps ençà ella també escriu

en el seu just llenguatge d’oreneta

el ric i matisat piu-piu, piu-piu.

Fa versos per poder fer un homenatge

als que van exaltar-la amb verb altiu;

a la seva grandesa, al seu mestratge,

amb tot agraïment, piu-piu, piu-piu.

Així canta a l’amor i a la passió,

al goig per una cara que somriu,

pel desig i pel bes que és també ardor

eleva un sensual piu-piu, piu-piu.

I a la casa de sempre, a les arrels,

a l’escalfor que recorda del niu,

a la llar, a la nit, a la llum dels estels,

a la seva infantesa,  piu-piu, piu-piu.

Pel somni de ser lliure, per les ales,

pel presoner, pel just i el fugitiu,

en contra el caçador i les seves bales,

en contra de les gàbies, piu-piu, piu-piu.

Enfront de l’àguila, el símbol de l’imperi,

un vers satíric, la llibertat que riu,

pel dissident que manté el seu criteri

uns versos subversius: piu-piu, piu-piu.

A l’enyorança per tot el temps passat

- al que heu perdut, a allò que reteniu –

al temps que se’ns esmuny, a aquella edat,

a la malenconia, piu-piu, piu-piu.

I a la natura que sempre l’acompanya,

al verd de l’arbre, a la remor del riu,

al sol ardent, a l’àrida muntanya

un cant emocionat, piu-piu, piu-piu.

I un cant espiritual per el misteri,

pel transcendent, com versos de l’Espriu,

pel foc, pel fum, la llum, pel que és eteri,

per l’eterna incertesa, piu-piu, piu-piu.

També a l’eternitat que són els fills

i a la mare que els duia a la matriu;

al nostre dia a dia, als fets senzills,

per la pau quotidiana, piu-piu, piu-piu.

I un èpic al·legat contra la guerra,

contra la mort que esquinça allò que viu.

Oda a l’heroi que a la vida s’aferra,

contra la destrucció, piu-piu, piu-piu.

A l’esperança per una vida nova,

a la llavor que cau i que reviu,

a l’ou recent, a la lloca que cova.

Pel futur que ja arriba, piu-piu, piu-piu.

I pels amics, per qualsevol ocell:

Pel rossinyol, la merla i la perdiu,

pel pardal, pel cucut i el passerell,

un cant a l’amistat, piu-piu, piu-piu.

I en record dels companys que ja no hi són,

als hiverns compartits, als jocs d’estiu,

a l’atzar, pel fatídic segon,

a la memòria, al plor, piu-piu, piu-piu.

També per tots vosaltres que escolteu,

que doneu al poema un nou caliu,

per l’orella amatent, complement de la veu,

entona l’oreneta el seu piu-piu, piu-piu.