Proverbis

     II.    Qui menja deixalles no te mai fam.

  

   IV.    El riure de la hiena no s’encomana.

    V.    Tenir moltes potes no et fa més ràpid.

   VI.    El cranc, si va on vol, també avança.

  VII.    Les puces del zoo no es visiten.

 VIII.    Qui està lluny mai no et devora.

    X.    Cap lluerna s’enamora d’un fanal.

  

XIV.    El peresós no té temps per avorrir-se.

 XV.    Cap ocell vola sempre.

XVII.    El camaleó està perdut si tria disfressa.

XVIII.    A la rata del vaixell tant li fa la travessia.

XIX.    Per ser papallona cal haver estat cuc.

 XX.    Per caçar el vent de cara i el sol d’esquena. Per fugir, bones cames.

XXI.    L’home és l’únic animal que pot viure a tot arreu. Amb ell, els domèstics: gossos, rates, escarabats i mosquits.

XXII.    Els animals que marquen territori ho fan pixant-hi. Altres posen fronteres. Si fa o no fa ...

XXIII.    El millor amic de l’home passeja amb corretja.

XXIV.    L’home ja no caça, només cuina.