Tots som hereus del nostre avantpassat
i el meu per destacar entre tanta fera
que anava en l’arca enmig d’aquell aiguat
li va donar per traginar olivera.
“Això serà que el món ja s’ha assecat”
va dir Noé, cansat de tanta espera,
i van anar a atracar al Mont Ararat
que mai no ha estat ni és un port de primera.
Si enlloc d’aquesta gràcia el meu parent
hagués piulat “companys, allí hi ha terra”
podria viure amb més tranquil·litat
i no jugar-me el bec a cada guerra
amb una branca que m’és poc aliment
i a més em laxa, com haureu comprovat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada