Raor, xyrichtys novacula

Altres noms:  Rasó

Un raor és una navalla d’afaitar, un instrument de tall molt fi, sense a penes gruix. Clarament l’objecte ha posat nom al peix, ja que aquesta és la característica principal del raor: No té quasi gruix. A més té una forma força quadrada, el tomb del cap és brusc, en angle recte, sense morro.  Té un ullet petit en la part alta del cap.

Té una coloració singular. Fora l’aigua és de tons rosats, amb abundants taques blaves que dibuixen una sanefa. Dins de l’aigua el rosat és més aviat marronós i el contrast força menys viu. Però no per això deixa de ser un peix singular, únic, inconfusible.

Pot arribar a fer 30 cm de llarg.

Es passeja en aigües calentones sobre fons de sorra molt neta. És per tant més fàcil de trobar a les illes i cap al sud. A l’estiu s’apropa força al litoral. Normalment forma petits grups però no bandades. És a dir que se’n troben diversos exemplars relativament a prop uns dels altres però cada un actua de manera independent.  Si es senten en perill s’enfonsen en l’arena.

És un peix molt apreciat i, per tant, la seva pesca està molt regulada, amb períodes de veda molt estrictes.  Amb el Jordi Tàpies, de ben nens, n’havíem pescat des d’una barqueta a la costa de Pineda de mar. El mateix dia vam pescar, també amb canya, un peix aranya. L’ensurt del Fermí –el pare del Jordi- quan va veure aparèixer el peix a la superfície l’he recordat sempre més. Havia oblidat però el raor fins que a l’estiu, a Menorca, el vaig veure nedant sota l’aigua per primera vegada. Potser l’escalfament del mar l’ha apropat a platges on abans no es trobava. Potser la veda estricta n’ha augmentat el nombre. Un peix bonic de veure, per diferent.