Grill

Ni Haendel ni Bach en una cantata,

ni Johann Strauss, tan pare com fill,

ni Beethoven ni Mozart en cap sonata

van tenir el detall de fer cantar un grill.

Ja és hora de que algú al conservatori

algú de cor sensible i esperit fi

s’animi a composar un gran oratori

amb un llibret que digui cri-cri cri-cri.

Mona

No és la mona la que imita,

és l’home que s’anticipa!

Peix martell, peix serra

Peix martell, peix serra

junts emprenen feines

a l’oceà, a terra

i a la caixa d’eines.

Espia-dimonis

Tant de bo el seu nom fos encertat

que estaríem  lliures de pecat

només esquivant la bassa

en la que el diable s’ajaça.

Rata-pinyada

Protorrata amb teleesquiva

megavol amb ultrasons

paravisió hipersensitiva

micromosquits superbons!

Proverbis

     II.    Qui menja deixalles no te mai fam.

  

   IV.    El riure de la hiena no s’encomana.

    V.    Tenir moltes potes no et fa més ràpid.

   VI.    El cranc, si va on vol, també avança.

  VII.    Les puces del zoo no es visiten.

 VIII.    Qui està lluny mai no et devora.

    X.    Cap lluerna s’enamora d’un fanal.

  

XIV.    El peresós no té temps per avorrir-se.

 XV.    Cap ocell vola sempre.

XVII.    El camaleó està perdut si tria disfressa.

XVIII.    A la rata del vaixell tant li fa la travessia.

XIX.    Per ser papallona cal haver estat cuc.

 XX.    Per caçar el vent de cara i el sol d’esquena. Per fugir, bones cames.

XXI.    L’home és l’únic animal que pot viure a tot arreu. Amb ell, els domèstics: gossos, rates, escarabats i mosquits.

XXII.    Els animals que marquen territori ho fan pixant-hi. Altres posen fronteres. Si fa o no fa ...

XXIII.    El millor amic de l’home passeja amb corretja.

XXIV.    L’home ja no caça, només cuina.

Faula del cavall i la serp

El cavall galopa allà on el menen, la serp s’arrossega cap a on vol. Hi ha més opcions, però aquestes dues són molt freqüents.

Faula de Déu i l’ornitorinc

Gènesi: Déu va crear l’home, i en veure com classificava –divertit- va crear l’ornitorinc.

Faula de la gasela i el badall del lleó

Una gasela, amagada, veu el lleó que badalla. Al poc sent que ronca i surt confiada. Ja és tard quan s’adona que al lleó li roncava l’estómac, que badallava de gana.

Faula del pardal i l’àliga

Un bon pardal volia anar al cel i va acabar a l’estómac d’una àliga. Sant Pardal?

Salmó

Fart està del reglament

de la piscifactoria

i en acte de rebel·lia

es llença a contracorrent.

I decidit i valent

contra l’escuma fa via.

Si l’onada el desafia

el salmó més lliure es sent.

El muscle se li fa fort,

la carn tota se li afina.

ja sent que a l’aigua domina.

I així li arriba la mort

llescat per una turbina

i envasat “salmó del nord”.

L'últim dinosaure

Avui està neguitós, res el pot complaure,

si troba una companya, promet ser-li fidel

-quin remei!-: És l’últim dinosaure

i està per començar l’època de zel.

Cap-gros

Per la seva edat escassa

encara hauria de fer sesta

però el traiem  de la bassa

i ens l’enduem a la festa.

I ja acompanya al gegant

i amb el gegant salta i balla

i el cap se li fa més gran

només de sentir la gralla.

Caimans i cocodrils

És caiman o és cocodril?

És d’Amèrica o del Nil?

El morro, el té llarg o curt?

Quan dorm, el dent li surt?

Color verd o negre mat?

És panxut o allargassat?

Però sobretot primer:

És adust o ploraner?

Que seria estar de pega

no saber qui és que et mossega!

Elefant

Anar pas a pas sense fal·lera,

poca família, no tractar estranys,

menjar sense cansar-se en la cacera,

viure tranquil, limitar afanys.

Així tot el que trenca la rutina

d’aquesta vida sense història

se’t queda ben clavat a la retina.

Després creuran que tens bona memòria!

Mosquit

Sóc com granger que cria el seu bestiar
deixant-hi sang i moltes males nits:
Hi ha coses que cap diner pot pagar 

com veure créixer sans els meus mosquits.

Abella

El cap dels abellots

informa amb preocupació

a la reina que amb gest brusc

ordena la construcció

de noves cel·les al rusc:

“- Cal restablir l’autoritat

i fer-los saber qui mana.”

Les obreres han muntat un sindicat

i ha sorgit una facció republicana.

Vaca

Quan jo m’embranco en una causa justa

ningú em detura, sóc tossuda i constant,

no faré dieta ni que ho demani el sant.

Visca la carn abundosa i robusta!

La meva sang no admet ser noia flaca

em plau menjar i fer servir la dent

i tant me fa si estic com una vaca

i desatendre la moda del moment.

I no sabeu que l’amo un modernista

fa apologia del no tenir saxons

i pretén enviar-me a un dietista

per perdre cinc talles de pantalons?

Encara us queda la indefensa cabra

que és un exemple d’estúpida i babau

poseu-li a ella la dieta més macabra.

Jo no suporto l’estómac fent rau-rau!

Doncs ja ho sabeu! He pres el determini!

No faré règim de sucs i vegetals.

I se me’n fot si després el bikini

hagi de ser de talles especials .

Car jo mateixa, si no fos tan llega,

faria la glosa del tipus ben refet.

Doncs fet i fet, el menjar bé m’encega

i aquell que és gras,  viu sense mala llet!

Sardina

És la vida suburbial

brutícia, dieta minsa

i l’habitatge fatal:

en una llauna hi vivim quinze.

Cuca de llum

Presumida al capdavall

creu que el cel estrellat

és el seu mirall.